Els catalitzadors utilitzats habitualment en el procés d'escuma de poliuretà inclouen principalment els següents:
Catalitzadors d'amina terciària: aquest tipus de catalitzador s'utilitza àmpliament en la síntesi de poliuretà. Les varietats comunes inclouen trietilendiamina, dimetiletanolamina, N-metilmorfolina, N,N-dimetilciclohexilamina, etc. Els catalitzadors d'amina terciària promouen la reacció en el procés d'escuma de poliuretà i són adequats per a diversos sistemes d'escuma de poliuretà.
Catalitzadors d'organotina: aquest tipus de catalitzador inclou octoat estannós, oleat estannós, dilaurat de dibutilestany, etc. Els catalitzadors d'organotina tenen una gran activitat en la síntesi de poliuretà i sovint s'utilitzen per millorar la velocitat de reacció i la qualitat del producte.
Catalitzadors àcids: encara que no són tan comuns com els catalitzadors d'amina terciària i organoestany, també s'utilitzen en algunes aplicacions específiques, com ara catalitzadors de trimerització i catalitzadors de reacció d'equilibri.
Aquests catalitzadors tenen els seus propis avantatges i desavantatges en la síntesi de poliuretà. L'elecció d'un catalitzador adequat pot millorar l'eficiència de la producció i la qualitat del producte. Per exemple, els catalitzadors d'amina terciària tenen una alta activitat però són fàcilment volàtils; mentre que els catalitzadors d'organoestany tenen una activitat baixa però bona estabilitat i són adequats per a sistemes que requereixen temps de reacció llargs.